El part de l’Abril va ser tan surrealista que encara ric quan hi penso…
Una experiència única!! Mai hagués pensat que tindria un part natural, i molt menys a casa sola amb el meu home!!
Tot va començar el vespre del dilluns amb alguna contracció… vaig trucar als meus pares i es van emportar l’Arnau per si de cas em posava de part, ja que estava a la setmana 40+4, però des de la 35 que havia anat tenint contraccions i em deien que estava dilatada i tobeta. Vinga a pujar i baixar escales i caminates, que pel que sembla van anar fent un bon camí.
Cada cop les contraccions eren més fortes però irregulars (cada 10-13min) i com m’havien dit que no anés al Trueta fins que tingués cada 5 min… doncs jo anar fent temps!
Com em pensava que tindríem una nit mooooolt llarga vaig enviar l’Alex a dormir una estona, i jo vaig anar a la dutxa 20 minutets! La veritat és que l’aigua calenta anava súper bé per les contraccions. Quan vaig sortir em vaig assecar i em va venir tot el mal de cop!!!!! Vaig cridar a l’Alex que havíem de marxar perquè ja estava molt apurada de dolor!! Ell en 2min ja estava a punt per marxar, em va ajudar a posar els pantalons i quan vaig anar al vestidor/habitació dels trastos a posar-me la samarreta vaig trencar aigües. I aquí va començar tot el show!!
L’Alex cridant que havíem de marxar corrents, jo de peu aguantant-me al llit, immòbil, dient-li que em canviés els pantalons que estava xopa, ell dient que importava una merda i que anés així mullada. Jo tossuda que no!! Així que em va treure els pantalons i vaig tenir la immensa sensació de ganes de efer caca i de cop un “clac” i moooooolta pressió a baix!!! una necessitat d’apretar sí o sí.
-Que surt la nena!!!!!!!! (vaig cridar) i l’Alex: que serà caca!! Collons que em de marxar ja!!! I jo: TOCA!!!!!!!!!!!!! I quan va tocar es va quedar blanc com la paret per uns segons i amb cara pànic! (encara ric quan recordo la seva cara). Segons més tard va actuar molt ràpid i bé, va buscar tovalloles i va trucar al 112 que va haver de posar el mans lliures perquè ja sortia el cap!! Súper emocionat va cridar: “emputxa” !!!! I jo: espera que em vingui una altre contracció 
i llavors vaig apretar amb totes les meves forces i va sortir l’Abril. L’Alex la va treure i me la va posar a sobre, va ser un moment màgic però encara estàvem flipant del que acabàvem de viure…
Ja no sentia cap dolor i estàvem molt feliços i esperant l’ambulància que va arribar al cap de 10 minuts. Van tallar el cordó umbilical i amb la placenta dins i mig cordó penjant em van portar al Trueta on em van posar 3 punts. Estava tan bé que al dia següent vam demanar l’alta voluntària i cap a casa!!!
Et passes l’embaràs pensant en com anirà el part i mai, mai, mai, hagués imaginat que aniria així! Un part exprés, des de que vaig sortir de la dutxa fins que vaig tenir l’Abril en braços van passar 10 minuts! Tan ràpid que no vaig tenir temps a pensar en pors o perills. Només en un moment de “cordura” vaig pensar: NO pot ser que m’estigui passant això a mi!!!
Amor pur, germà gran coneixent la seva germaneta.